En una reciente entrada de este blog me acordaba de Stereorent/Black Lungs y me lamentaba de la no disponibilidad de sus grabaciones. Pues bien, me equivocaba. Están todas fantásticamente alojadas en el siguiente link;
http://blacklungs1.bandcamp.com/
Visita obligada para rastrear la historia oculta del Baix Llobregat.
Free, noise, humor, impro...imprescindible.
dilluns, 29 d’octubre del 2012
diumenge, 21 d’octubre del 2012
Joan Saura
Poc queda per dir del publicat arreu aquests dies, arrel del seu traspàs el passat divendres 19 de Joan Saura. Figura cabdal de l'experimentació sonora d'aquests país, va repartir les seves bones arts en múltiples i crucials projectes (blay tritono, koniek, trio local, les anciens, araki...), des dels anys 70 fins ahir mateix...
Avui, en una preciosa cerimònia, ens hem acomiadat d'ell familiars i amics. La seva desaparició, no per prevista, menys colpidora, deixa un buit irreparable al seu voltant. Si en la seva carrera com a músic, va ser pioner i figura insigne, en el pla personal la seva bonhomia, qualitat humana i afabilitat el feren una persona estimadísima.
La dignitat amb que afrontà la seva malaltia, fins i tot en els moments més difícils a sigut encomiable. Personalment el coneixia des de feia relativament poc, tot i això, arrel del nostre projecte comú Cràter, aquests últims anys la nostra relació es consolidà. Tot just havíem enllestit aquests estiu el nostre primer treball (que encara no està molt clar com, ni quan veurà la llum; la veurà, això està clar, doncs era també la seva voluntat), el vam acabar per insistència seva, treballant en la seqüenciació del disc en les habitacions del Clínic.
El que sap més greu es que tenia encara moltes coses a dir. Això es el que es fa més difícil de pair, la seva prematura desaparició. Aquí mai l'oblidarem.
Avui, en una preciosa cerimònia, ens hem acomiadat d'ell familiars i amics. La seva desaparició, no per prevista, menys colpidora, deixa un buit irreparable al seu voltant. Si en la seva carrera com a músic, va ser pioner i figura insigne, en el pla personal la seva bonhomia, qualitat humana i afabilitat el feren una persona estimadísima.
La dignitat amb que afrontà la seva malaltia, fins i tot en els moments més difícils a sigut encomiable. Personalment el coneixia des de feia relativament poc, tot i això, arrel del nostre projecte comú Cràter, aquests últims anys la nostra relació es consolidà. Tot just havíem enllestit aquests estiu el nostre primer treball (que encara no està molt clar com, ni quan veurà la llum; la veurà, això està clar, doncs era també la seva voluntat), el vam acabar per insistència seva, treballant en la seqüenciació del disc en les habitacions del Clínic.
El que sap més greu es que tenia encara moltes coses a dir. Això es el que es fa més difícil de pair, la seva prematura desaparició. Aquí mai l'oblidarem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)