Imatges de l'improvisació del poema Mamut el 20/03/14 amb el seu autor Jordi Condal i Jaume Sobrevals a les veus i un servidor a l'electrónica. Gràcies al públic asistent i al equip de Ton i Guida.
dimecres, 26 de març del 2014
dilluns, 17 de març del 2014
mamut a bcn
El proper dijous 20 de març a les 19,30 al Centre Cívic Ton i Guida de Roquetes (C/Romaní 6)Barcelona, Jordi Condal, Jaume Sobrevals i un servidor, posaràn en peu de nou el poema Mamut de Jordi Condal.
Veus i electrónica improvisada al servei d'un text plàstic i mutant.
Condal començà a publicar el 1977 a la revista Ajoblanco. D'aleshores ençà a farcit la seva trajectòria (provista d'un peculiar sentit de l'humor), amb diferents edicions tant de prosa com de poesia: Els germans Pinçons 1987, Poemes febles i d'altres que no 1990, Geometria d'un conte 1993, Paral·lelepípede irregular 1996, Immòbil moviment 1996, Híbrid 1999 (a mitges amb Montserrat Costas), Un poble mut 2005 (amb Àlex Hinojo Kippelboy) i El límit de la fugida 2011.
Condal començà a publicar el 1977 a la revista Ajoblanco. D'aleshores ençà a farcit la seva trajectòria (provista d'un peculiar sentit de l'humor), amb diferents edicions tant de prosa com de poesia: Els germans Pinçons 1987, Poemes febles i d'altres que no 1990, Geometria d'un conte 1993, Paral·lelepípede irregular 1996, Immòbil moviment 1996, Híbrid 1999 (a mitges amb Montserrat Costas), Un poble mut 2005 (amb Àlex Hinojo Kippelboy) i El límit de la fugida 2011.
Membre de Ramat de Pedres, col·lectiu que promou la poesia a traves de concerts/performance/recitals i del cicle Còdols.
Tot aixó el mateix més en que ens han deixat Robert Ashley i Leopoldo Maria Panero alquimistes de la paraula, la veu i el soroll.
dilluns, 27 de gener del 2014
Huan & Hydra
El dissabte 8 de febrer, a les 19:00h., comparteixo escenari amb Huan (Víctor Hurtado) a L'Antic Forn de Vallcarca. Serà la nostra segona confluència improvisatoria. La primera ocasió fou en l'Impronit de novembre 2012 organitzada per Gràcia Territori Sonor. Us hi esperem!
HUAN
Huan es tracta de l’alter ego de Víctor Hurtado, un multi-instrumentalista i productor, membre destacat de l’escena experimental barcelonesa en la qual participa amb múltiples projectes. Ànima creativa del grup de psicodèlia sorollista Qa’a, amb qui ha girat varies vegades per Europa, i que compta amb Hans Joachim Irmler (Faust), Steve Stapleton (Nurse With Wound) o Julian Cope (Head Heritage) entre els seus més ferms recolzadors.
Amb el seu projecte de primitivisme industrializant Huan ha actuat en varios països, amb concerts destacats com al Centre de Creació Contemporània de Barcelona, Sónar Chicago, Terminal a Oakland o al Museu Etnològic de Barcelona i ha realizat nombroses col•laboracions, girant per Estats Units en un projecte conjunt amb Les Aus i com a col•laborador esporàdic amb Nurse With Wound amb qui ha tocat en directe com a membre en el Primavera Sound 2013. També ha treballat en l’àmit de l’art sonor rebent una mención especial Franco G. Maffina per la composició més original en el premi internacional d’art sonor Luigi Russolo 2011.
El passat novembre 2013 va veure la llum el primer fruït de la seva col•laboració amb Jochen Arbeit (Einstürzende Neubauten/ Die Haut), un EP d’edició limitada homònim editat per Màgia Roja.
Enllaços d’interès:
dijous, 26 de desembre del 2013
Cràter fotos
Molt content de descobrir el disc de Cràter en aquesta llista/resum de l'any en música electrònica lliure.
http://www.vuzhmusic.com/blog/2013/12/22/2013-review-and-57-notable-netlabel-releases/
Per celebrar-ho unes imatges inèdites cortesia d'Anki Toner del nostre concert a l'Auditori Caja Madrid el 17/11/2011 dins el cicle Dispositiu de Camp Magnètic.
http://www.vuzhmusic.com/blog/2013/12/22/2013-review-and-57-notable-netlabel-releases/
Per celebrar-ho unes imatges inèdites cortesia d'Anki Toner del nostre concert a l'Auditori Caja Madrid el 17/11/2011 dins el cicle Dispositiu de Camp Magnètic.
divendres, 22 de novembre del 2013
Tornar a fer el Mamut.
Aquest pròxim Diumenge 24, tornarem a construir/desconstruir Mamut, poema de Jordi Condal, amb el que improvisem l'electrònica d'un servidor i dues veus, la del mateix Condal i la de Jaume Sobrevals, tot cortesia de Ramat de Pedres. Serà a la Plaça Abat Oliva de Cerdanyola del Vallés, en dues curtes tandes a les 10:30 am i a la 13:15 pm dins del marc d'una serie d'actes matutins que ens acolliran com a Cerdanyolencs de pro que som.
D'altra banda resenyar aquí la gran perdua de Bernard Parmegiani, músic francés, pioner absolut que va morir la pasada nit del 22 de Novembre. Autor d'obres insignes de l'electroacústica com Chants Magnétiques (1974) o La Creation du Monde (1984).
D'altra banda resenyar aquí la gran perdua de Bernard Parmegiani, músic francés, pioner absolut que va morir la pasada nit del 22 de Novembre. Autor d'obres insignes de l'electroacústica com Chants Magnétiques (1974) o La Creation du Monde (1984).
diumenge, 17 de novembre del 2013
divendres, 1 de novembre del 2013
Ones de Crom 10 anys
El divendres vinent 8 de novembre, tindrà lloc a l'auditori de Castellar del Vallés un concert gratuït per celebrar els 10 anys d'Ones de Crom. Obriré el concert a les 21:00, després: Coàgul, Agustí Martínez, Don the Tiger i Murnau B.
Programa radiofònic conduit per Emili Miró, Ones de Crom s'ha convertit en tot un referent de l'escena experimental. Els seus programes temàtics al voltant d'un artista o concepte, endreçats i descarregables al seu web, són com una petita enciclopèdia de les músiques rares d'aquí i arreu.
Recentment l'Emili Miró hem va entrevistar en un dels seus programes dedicat al meu projecte Hydra.
Escolta'l descarrega'l aquí.
Programa radiofònic conduit per Emili Miró, Ones de Crom s'ha convertit en tot un referent de l'escena experimental. Els seus programes temàtics al voltant d'un artista o concepte, endreçats i descarregables al seu web, són com una petita enciclopèdia de les músiques rares d'aquí i arreu.
Recentment l'Emili Miró hem va entrevistar en un dels seus programes dedicat al meu projecte Hydra.
Escolta'l descarrega'l aquí.
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Mamut
Després d'una temporada silenciosa, torno a reprendre activitats amb unes quantes accions. La primera, aquesta:
El proper 10 d'octubre, faré una improvisació electrònica amb els poetes/activistes Cerdanyolencs Jordi Condal i Jaume Sobrevals membres del col·lectiu d'agitació poètica Ramat de Pedres. La improvisació girarà al voltant del poema Mamut de Jordi Condal. Serà en el Bar Grau de Cerdanyola a les 20:00h.
Condal començà a publicar el 1977 a la revista Ajoblanco. D'aleshores ençà a farcit la seva trajectòria (provista d'un peculiar sentit de l'humor), amb diferents edicions tant de prosa com de poesia: Els germans Pinçons 1987, Poemes febles i d'altres que no 1990, Geometria d'un conte 1993, Paral·lelepípede irregular 1996, Immòbil moviment 1996, Híbrid 1999 (a mitges amb Montserrat Costas), Un poble mut 2005 (amb Àlex Hinojo Kippelboy) i El límit de la fugida 2011.
http://codols.blogspot.com.es
https://www.facebook.com/RamatdePedres?fref=ts
El proper 10 d'octubre, faré una improvisació electrònica amb els poetes/activistes Cerdanyolencs Jordi Condal i Jaume Sobrevals membres del col·lectiu d'agitació poètica Ramat de Pedres. La improvisació girarà al voltant del poema Mamut de Jordi Condal. Serà en el Bar Grau de Cerdanyola a les 20:00h.
Condal començà a publicar el 1977 a la revista Ajoblanco. D'aleshores ençà a farcit la seva trajectòria (provista d'un peculiar sentit de l'humor), amb diferents edicions tant de prosa com de poesia: Els germans Pinçons 1987, Poemes febles i d'altres que no 1990, Geometria d'un conte 1993, Paral·lelepípede irregular 1996, Immòbil moviment 1996, Híbrid 1999 (a mitges amb Montserrat Costas), Un poble mut 2005 (amb Àlex Hinojo Kippelboy) i El límit de la fugida 2011.
Membre de Ramat de Pedres, col·lectiu que promou la poesia a traves de concerts/performance/recitals i del cicle Còdols.
 |
| Sobrevals i Condal, dues veus, moltes paraules. |
http://codols.blogspot.com.es
https://www.facebook.com/RamatdePedres?fref=ts
divendres, 19 de juliol del 2013
diumenge, 19 de maig del 2013
Cràter
Apareix finalment Cràter. El disc homònim del duo que formavem Joan Saura i un servidor.
Un disc d'improvisacions electròniques. Editat segons la idea original que teniem Joan i jo de que aquest disc estigués fàcilment disponible per a qualsevol.
Publica Tecnonúcleo, net label de sons afins (recomanable un passeig pel seu catàleg: Sergio Sanchez, Edu Comelles, Miquel Parera Jacques, Juan Matos Capote, Alozeao y molts més) i als que aprofito per agrair la seva solvència i dedicació.
Treballar amb el Joan fou un privilegi imposible de valorar. L'artifex de la nostra col·laboració va ser Josep Bergedà, amic comú, apassionat musicòleg i autor de les notes del disc. Durant un periode de més de dos anys, en el petit i mític estudi del carrer Gomis, ens trobavem els diumenges per improvisar. A vegades treballavem en exhaustius exercicis, d'altres sencillament tocavem o bé xerravem tota la tarda. Quan ens va semblar que el nostre treball setmanal anava agafant cos, vam començar a gravar-nos. La veritable tasca va ser la selecció de peces i la seva seqüenciació en el disc. Vam procurar no editar massa, deixar les coses el més natural posible. Per dinamitzar l'àlbum faltava alguna peça, Joan va fer un collage amb impros descartades, correspon al número 8 en el disc. És l'única peca que no és una improvisació i penso que deu ser de l'últim que compondria en Joan. En aquesta época treballavem les mescles al pis de Poblenou, on gairebé no va arribar ni a instalar-se. Allà fou on un dia em va explicar que es retirava, que no l'hi interesava compondre per a un futur que ell ja no veuria. Va asumir el seu final amb una dignitat desarmant. Sí que volia, tot i aquest retiro, deixar les coses en ordre. I s'hi va dedicar de plé. Vam acabar de decidir l'ordre d'aquest disc en la seva habitació al Hospital de Sant Pau.
Tot i així, quan finalment ens va deixar, vaig passar per una época en que aquest material s'em va fer farragós, em vaig quedar una mica aturat sense saber molt bé que fer amb el que tenia a les mans. Aprofito per demanar disculpes i donar les gracies des d'aquí a aquells que em van sapiguer escoltar.
Feliç de veure a la fí editat Cràter, us convido a deixar-vos portar. Espero que el disfruteu tant com nosaltres vam disfrutar fent-lo.
A.Bofarull.
Aparece al fin Cràter. El disco homónimo del dúo que formábamos Joan Saura y un servidor.
Un disco de improvisaciones electrónicas. Aparece según la idea original que teníamos Joan y yo de que este disco estuviera fácilmente disponible para cualquiera.
Edita Tecnonúcleo, net label de sonidos afines (recomendado un paseo por su catálogo: Sergio Sanchez, Edu Comelles, Miquel Parera Jacques, Juan Matos Capote, Alozeao y muchos mas) al que aprovecho para agradecer su solvencia y dedicación.
Trabajar junto a Joan fue un privilegio imposible de valorar. El artífice de nuestra colaboración fue Josep Bergadà, amigo común, musicólogo apasionado, autor de las notas del disco. Durante un periodo de más de dos años, en el pequeño y mítico estudio del C/Gomis nos juntábamos los domingos para improvisar. A veces trabajábamos en exhaustivos ejercicios, a veces simplemente tocábamos, a veces charlábamos toda la tarde. Cuando nos pareció que lo nuestro estaba tomando cuerpo, empezamos a grabarnos. La verdadera tarea fue la selección de piezas y su sequenciación en el disco. Procuramos no editar demasiado, dejar las cosas que nos gustaban lo mas naturales posible. Para dinamizar el álbum faltaba alguna pieza, Joan hizo un collage con fragmentos de piezas descartadas, es la 8 en el disco. És la única pieza que no es una improvisación y creo que debe ser de lo último que compuso Joan. En esta época trabajábamos las últimas mezclas en el piso de Poblenou donde casi ni siquiera llegó a instalarse. Allí fue donde un día me contó que se retiraba, que no le motivaba componer para un futuro que él ya no vería. Asumió su final con una entereza desarmante. Si que quería, pese a este retiro dejar terminadas las cosas, en orden. Y se volcó en ello. Terminamos de decidir el orden de este disco en su habitación en el Hospital de Sant Pau.
Pese a todo ello, tras su fallecimiento pasé por un periodo en el que este material se me hizo farragoso, me quedé algo parado y los pocos devaneos que realicé al respecto fueron torpes y desatinados; aprovecho para pedir disculpas y dar las gracias desde aquí a aquellos que supieron y tuvieron la paciencia de escuchar aquellos dubitativos tanteos. Feliz al ver por fin editado Cràter os invito a dejados llevar, espero que lo disfrutéis tanto como nosotros disfrutamos haciendolo.
A.Bofarull.
A.Bofarull.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)