Hydra-hieroglyphical

                                         Hydra-hieroglyphical  (hr 71)
                                         Hazard Records
                                         Free Download
                                         www.hazardrecords.org

                                       

STEREORENT

En una reciente entrada de este blog me acordaba de Stereorent/Black Lungs y me lamentaba de la no disponibilidad de sus grabaciones. Pues bien, me equivocaba. Están todas fantásticamente alojadas en el siguiente link;
http://blacklungs1.bandcamp.com/
Visita obligada para rastrear la historia oculta del Baix Llobregat.
Free, noise, humor, impro...imprescindible.

Joan Saura

 Poc queda per dir del publicat arreu aquests dies, arrel del seu traspàs el passat divendres 19 de Joan Saura. Figura cabdal de l'experimentació sonora d'aquests país, va repartir les seves bones arts en múltiples i crucials projectes (blay tritono, koniek, trio local, les anciens, araki...), des dels anys 70 fins ahir mateix...
 Avui, en una preciosa cerimònia, ens hem acomiadat d'ell familiars i amics. La seva desaparició, no per prevista, menys colpidora, deixa un buit irreparable al seu voltant. Si en la seva carrera com a músic, va ser pioner i figura insigne, en el pla personal la seva bonhomia, qualitat humana i afabilitat el feren una persona estimadísima.
 La dignitat amb que afrontà la seva malaltia, fins i tot en els moments més difícils a sigut encomiable. Personalment el coneixia des de feia relativament poc, tot i això, arrel del nostre projecte comú Cràter, aquests últims anys la nostra relació es consolidà. Tot just havíem enllestit aquests estiu el nostre primer treball (que encara no està molt clar com, ni quan veurà la llum; la veurà, això està clar, doncs era també la seva voluntat), el vam acabar per insistència seva, treballant en la seqüenciació del disc en les habitacions del Clínic.
 El que sap més greu es que tenia encara moltes coses a dir. Això es el que es fa més difícil de pair, la seva prematura desaparició. Aquí mai l'oblidarem.

STEREORENT (historia oculta del baix llobregat)

 Hace muchos años, cuando yo era un inocente guitarrista de rock (rock raro eso si...), entré en un concierto en una nave industrial en poblenou donde había llegado medio por casualidad. En el escenario había un grupo de unas 15 personas tocando, armaban una bronca tremenda. Supuso para mi una sorpresa enorme descubrir entre los músicos algunos conocidos del Baix Llobregat. Estaba viendo uno de los pocos conciertos de Stereorent.
  Desde una etapa preliminar en la que se llamaban Black Lungs, hasta sus últimas grabaciones, su obra es un ejemplo de exploración incansable. Casi clandestinamente, su trayectoria perdura hasta nuestros días, cobijando sus hazañas en grabaciones indómitas, llenas de sentido del humor i talento. Dichos trabajos son dificilísimos de conseguir. (con lo fácil que es hoy en día, alguien debería remediarlo...)

  En el siguiente blog parece que se intentó, pero el audio a sido desalojado, así y todo pueden disfrutarse sus portadas y títulos (no tienen desperdicio).

http://almerianoesespanya.blogspot.com.es/2010/05/proximamente-stereo-rent.html

  En su momento también habillitaron un myspace donde pueden oírse unos temas de "Try Outs" su último trabajo hasta la fecha.

http://www.myspace.com/stereorent

eclíptica 2



GRACIES!!  foto:gts

  El passat dissabte clausuràvem les residencies eclíptiques 2012 a Castelltallat. Ho fèiem la Maria Rodés i jo en un concert síntesi del recollit, pensat i sentit durant aquests mesos. Una experiència inoblidable aprofundir en els misteris del cosmos i la terra de la mà de Toni Guntín i Jordi Girbén. A ells dos i a l'equip humà de Gracia Territori Sonor (Victor, Sebastià, Lucy) dono les gracies per tant gratificant aventura,  per suposat també a totes les persones que es van apropar a l'Observatori de Castelltallat per escoltar-nos.

Eclíptica

                    ...a la fundació Miró, al meu costat "noia evadint-se" 1969 foto:gts

Montjuïc de nit

22.00h Soizu

Iker Ormazábal i Amaia Garrosa transporten la dansa butoh a uns paratges inquietants integrant el moviment en un context sonor que n'intensifica les arestes i converteix la síntesi de tots dos en l'expressió pietosa i també impotent d'una civilització esdevinguda ferralla. Allà on la dansa acostuma a mostrar, a través del cos, la poètica de tot allò possible, el butoh de Soizu exhibeix el revers d'aquesta mateixa poètica; un revers tenebrós, solcat per curtcircuits i remors d'un futur que és ja un present en descomposició.

22.45h Cargo

Nico Roig (Rabbit, Os Meus Shorts, The Crappy Mini Band) i Raül Fernández (Aka Refree) ja fa temps que es coneixen, s'instiguen i col·laboren, ja sigui en enregistraments conjunts o maquinant improvisacions arran de terra. Cargo és una aventura que ja ha tingut nombrosos avatars i que ha conegut diverses identitats, a més d'haver rebut passatgers convidats com Eric Thielemans, Lynn Cassiers i Els Vandeweyer. Per a aquest trajecte, Cargo afegeix detalls propis d'un creuer de luxe: objectes manipulats, cassets, teclats... Tot per compondre un laboratori portàtil d'experimentació improvisativa i ventrilòquia objectual. Pugeu a la coberta i deixeu-vos gronxar.

23.30h Esperit!

Les habilitats alquímiques de Mau Boada ja es van donar a conèixer fa temps en nombroses aventures sonores. Ara és, però, el torn del viatge en solitari: Esperit! dóna ales a un projecte personal en què Boada es transmuta en un imprevisible home-orquestra al comandament d'un univers de ginys i registres musicals que ens conviden a saltar quànticament de l'al·lucinosi psicodèlica al folk delirant passant per trànsits de clarividència tel·lúrica i episodis de malabarisme circense. Tot plegat, d'una absoluta llibertat, tant per a qui la signa com per a qui tingui l'oportunitat de gaudir-ne.

00.15h Adrià Bofarull

Artista resident de Gràcia Territori Sonor aquest 2012, Adrià Bofarull és un dels millors i més prolífics representants de la nova generació de músics que empren el sampler com a element estructural al seu treball. Bolcada en les textures i la improvisació, la major part de la seva producció electrònica ha vist la llum amb el projecte Dargelos, amb el qual ha editat nombrosos discos i autoproduccions, a més de teixir una llarga trajectòria de projectes en directe. En l'actualitat potencia la vessant més improvisativa i exploratòria del seu treball, tant a través del seu nou avatar en solitari (Hydra) com del projecte conjunt amb Joan Saura (Cràter).

Microtopías

Microtopías és un conjunt de miniatures sonores específicament creades per a una convocatòria universal portada a terme per Gràcia Territori Sonor al febrer del 2012. Les 47 miniatures rebudes (procedents d’Espanya, França, Itàlia, Mèxic, Argentina i el Regne Unit) conformen una edició especial del programa de ràdio Música i Geografia (96.6 fm; Barcelona), l’emissió de la qual està prevista per al proper dilluns 25 de juny del 2012, així com en les successives redifusiones del mateix a través de la pàgina web d’aquesta (www.radiopica.net)
Aquestes peces (micrologies poètiques, paisatges mol·leculars, monòlegs amfibis… indicis de patologies sonores de diversa índole en general) també han donat lloc a un àlbum que Gràcia Territori Sonor posa a lliure disposició de l’internauta tant per a escolta com per a descàrrega directa sota llicencia Creative Commons. Podeu trobar l’àlbum amb les informacions detallades sobre els autors, títols i procedències de les peces al nou canal de bandcamp de Gràcia Territori Sonor (veure final del post)
Gràcia Territori Sonor vol donar les gràcies a tots els artistes que desinteressadament han contribuït a fer realitat aquest projecte… Gràcies per fer realitat aquestes Microtopías!
___________________________________________
Microtopías es un conjunto de miniaturas sonoras específicamente creadas para una convocatoria universal llevada a cabo por Gràcia Territori Sonor en febrero del 2012. Las 47 miniaturas recibidas (procedentes de España, Francia, Italia, México, Argentina y el Reino Unido) conforman una edición especial del programa de radio Música y Geografía (96.6 fm; Barcelona), cuya emisión está prevista el lunes 25 de junio del 2012, así como en las sucesivas redifusiones del mismo a través de la página web de dicha radio (www.radiopica.net)
Estas piezas (micrologías poéticas, paisajes moleculares, monólogos anfibios… indicios de patologías sonoras de diversa índole en general) también han dado lugar a un álbum que Gràcia Territori Sonor pone a libre disposición del internauta tanto para escucha como para descarga directa bajo licencia Creative Commons. Podéis encontrar el álbum con toda la información detallada sobre los autores, títulos y procedencias de las piezas en el nuevo canal de bandcamp de Gràcia Territori Sonor (ver final del post)
Gràcia Territori Sonor quiere dar las gracias a todos los artistas que desinteresadamente han contribuído a hacer realidad este proyecto… ¡Gracias por hacer realidad estas Microtopías!
www.graciaterritorisonor.bandcamp.com

nodes de Gràcia

Aquest proper Diumenge 10, dins el marc de les Nodes de Gràcia, participaré a la impro final junt amb els ballarins Laia Estruch, Ester Forment i Sebastián García Ferro. Serà a les 20:00 a Tragant Dansa C/Reig i bonet 23, baixos.

(((gargall)))

__BZZZBIP (((12.00/13.00 h)))
___VACTOR (((13.00/13.40 h)))
___SUMMER RECREATION CAMP + DJ BLUE FLOWERS (((13.40/14.30 h)))
___MANTRICUM (((14.30/15.30 h)))
__((-_-))[dAAX!~] (((15.30/16.15 h)))
___SUSTAINER (((16.15/17.15 h)))
___NIGUL (((17.15/18.15 h)))
___ADRIÀ BOFARULL (((18.15/19.15 h)))
___HEADPHONE SCIENCE (((19.15/20.00 h)))
___ELS PARANORMALS (((20.00/21.00 h)))
___DUOT (((21.00/21.45 h)))

dia 9: darrers límits.

Davant l'imminent final de la meva residencia, recopilo dades i alguns coneixements adquirits aquests últims dies.
M'interessen especialment els que conjuguen els dos aspectes de l'eclíptica, el cel i la terra.

1. El liquen es l'únic organisme que ha resistit un viatge espacial i n'ha tornat reforçat. Recentment, exemplars de varies especies foren enviats a l'espai a bord del satèl·lit Foton M-2 de l'agencia espacial europea. Els líquens varen ser sotmesos al buit, a altes fluctuacions de temperatura, radiació solar ultra-violeta i radiació còsmica. Varen arribar a la terra en perfecte estat i continuen vivint sense cap problema.


2. La incidència directe del sol en el nostre planeta i en els nostres cossos es evident. L'ultima sessió a l'observatori a estat solar. A través del filtre d'hidrogen alpha hem passejat la mirada per les taques a la superfície, les espectaculars emanacions de plasma i petites manifestacions de la colossal activitat interna del astre. Actualment estem a la meitat de la fase principal de la vida del sol. Aquesta fase dura uns 10.000.000.000 d'anys, després, un cop esgotat l'hidrogen (el seu combustible actual), començarà a cremar el seu nucli, format d'heli. En aquesta darrera etapa el seu tamany augmentarà fins a convertir-se en una Super Nova. Aquest canvi de dimensions implica la desaparició de la terra i la resta de planetes de l'òrbita interna del sistema solar. Per aixo encara queden però, 5.000.000.000 d'anys.

foto: Jordi Girbén

3. La nostra relació amb el cel, ens ha condicionat inmemorialment aquí a la terra. De fet, gairebé tot el nostre imaginari religiós i espiritual, es dirigeix a les alçades, on podem situar totes les dèries i esperances que s'ens neguen aquí a la terra. La mirada científica naturalment obvia aquestes lectures antropològiques, amb excepcions on dramàticament l'individuu (científic, astrònom, pensador) topa amb l'ignot i s'origina el conflicte intern. Aquest conflicte, aquesta dèria, m'interessa especialment, aquest arribar fins al final de les coses on només hi han preguntes sense resposta...ahir vaig parlar de Brahe, però òbviament es obligada en tot investigador la reflexió en els límits...

  Demà al migdia tornaré cap a casa, enrere quedaran aquests dies viscuts intensament al costat dels mestres Girbén i Guntín, als qui agraeix-ho la seva paciència i dedicació . Ara hem toca pair tot aixo, treballar-ho, reflexionar tots aquests límits...desitjar sorts climatologiques a la Maria Rodés, (jo he tingut força núvols) i agrair a Gràcia Territori Sonor i l'Observatori de Castelltallat aquesta experiència.


SPACE IS THE PLACE!!

dia 8: excés de cortesia

  En Girbén i jo hem estat a Calaf, en un viatge rutinari d'avituallament. La llegenda explica que un dia molt fred, en el mercat ple de gom a gom, es glaçaren les paraules i quedà tot silenciós. Fins l'arribada del bon temps, llavors es descongelaren i es tornaren escandalera i soroll.
   Després hem anat a l'església de Sant Miquel de Castelltallat, on hem gravat campanes i orgues...fins i tot hem sorprès en el niu de l'òliva a unes cries que acabaven de sortir de l'ou.

 Les condicions metereológiques continuen adverses, de manera que astronòmicament parlant, treballem en classes teòriques. Seguirem la linea de la entrada d'ahir, contenidora de missatges i efemèrides de desapareguts investigadors.

  Aquesta tarda hem estat xerrant de Tycho Brahe, astrònom danès. Fou mestre de Kepler, qui va inspirar-se en els descobriments i teories de Brahe (l'heliocentrisme bàsicament) per forjar les seves lleis. La relació   mestre/alumne però, fou d'allò mes curiosa. Brahe no s'atrevia a revelar-li a Kepler tots els seus descobriments per por al profit que en pogués treure. D'alguna manera l'alliçonava sense alliçonar-lo. Aquest cel continuar fins la mort del mestre, qui en la seva agonia, patint per que tota la seva feina hagués estat en va, fou prometre a Kepler que utilitzaria els seus descobriments per a construir una nova teoria del univers. La mort de Brahe es també especial...morí en un banquet, després de beure en excés (era un bevedor compulsiu)quan li va esclatar la bufeta. Lo anecdòtic del cas es que feia estona que no es trobava bé, però no va marxar i va continuar bevent, per cortesia amb els seus amfitrions. Això si que ho tenia, era mooolt educat.

dia 7: veus del passat

  Quan Carl Sagan tenia 5 anys els seus pares el van portar a l'exposició universal que aquell any (1939) es celebrava a New York. S'insinua a les biografies que aquest fou un fet de vital importància en el despertar inquiet del famós divulgador, escriptor, astrònom i científic americà.
  En aquesta edició de l'exposició una de les atraccions principals fou la  càpsula del temps, que no serà oberta fins l'any 6939. La càpsula està enterrada a 15 metres de profunditat i conté: manuscrits d'Albert Einsten i Thomas Mann, exemplars de la revista Life, una nina, un dolar, un paquet de Camel, microfilms i llavors de diverses especies.
  D'alguna manera, els dòlmens son també càpsules del temps. Amb en Girbén ens hem acostat avui al de Llanera que data del que data del 2550 a.c. En el seu ventre durant 2000 anys d'activitat s'hi enterraren més de 500 cossos. Entre les seves parets un encara en sent els batecs...en el solstici d'hivern, els rajos del sol arriben fins la pedra del fons, moment de màgia megalítica.

  Davant les condicions metereològiques adverses(avui tot s'ha ennuvolat), seguim les classes teòriques a Cal Sala.
Avui Guntín ens ha parlat del núvol d'oort i les corones cometàries, dels planetes i les relacions que estableixen amb els seus satelits, de la mecànica del cel...
  També de Fred Hoyle, polèmic astrònom que desarrotlla la teoria de la panspèrmia. Consisteix en l'asseveració de que la vida arribar a la terra des de l'exterior. Concretament en cometes que allotjaven el germen i, a la manera d'un espermatozou fecundaren en el nostre planeta. Hoyle defensà les seves teories fins a la seva mort, l'any 2001.

dia 6: plecs temporals

  Nit intensa ahir a l'observatori. L'objectiu inicial era explorar els cossos de cel profund; es a dir, tots aquells que estan més enllà del sistema solar. Varem aconseguir acostar-nos al "halus galacticus", regió circumdant del nucli de la Via Làctea on, misteriosament, milions d'estels moribunds s'agrupen en cúmuls de bellesa esfereïdora. M13 cúmul d'Hercules, M3 propera a l'estel Arturus, M92 també a Hercules (troballes totes elles de Charles Messier) varen passar per davant dels nostres ulls. Finalment, sota l'amenaça d'una boira imminent, observarem Saturn una bona estona. Mirar-lo cara a cara és impressionant.

  La seva visió desencadena una conversa de la que se'n destil·len preguntes insondables:
El Saturn que observem en aparent directe es, en realitat, el de fa unes quantes hores lluny. Just al seu costat l'estel Spica ens contempla ni mes ni menys des de 220 anys llum. No per sabudes aquestes coses resulten menys colpidores. Els plecs temporals/espaials que configuren el nostre entorn ens condemnen a la visió perpètua del passat. Tot allò que veiem es passat. La distancia entre els cossos celestes no només es insalvable espaialment, també temporalment.

  Això ens porta a un tema crucial, que desperta sempre inquietud entre els neòfits i prudència entre els experts: l'existència de vida extraterrestre. El humans tenim certa necessitat espiritual de creure en aquesta possibilitat...les qüestions al respecte afloren sovint en les sessions d'observació celeste. Es una pregunta inherent al nostre ser, el nostre estar a l'univers. Com molt bé diu en Guntín: els humans ens sentim sols. Podem especular tot el que vulguem sobre aquests tema, el cert es que en el cas de l'existència d'altres civilitzacions, la barrera espai/temporal converteix en pràcticament impossible qualsevol mena de contacte. Podem seguir especulant... i mirant el cel.

dia 5: runes i devocions.

  foto: Jordi Girbén

                                           

  De la cova de la Vansa a les runes de Cumiols, transpiren les roques i els camins alés ancestrals que tot ho embolcallen. Collita abundant i rica avui de sons i estímuls. Girbén ens a passejat (per aquests indrets que ell tant bé coneix) com qui obre portes per ventilar l'estància. En ple equador de la meva residencia eclíptica, l'excursió d'avui ha servit per revisar provisions, reflexionar sobre tot el fet fins ara i tornar-hi amb forces renovades i mirada neta.

  Des d'ahir ens acompanya en la nostra singladura Luis Fernandes, documentalista portuguès, viatger i músic. Està reunint material per un documental sobre música experimental i processos creatius; la seva estada a l'eclíptica forma part d'un treball de camp que durarà fins al Octubre...en el qual entrevistara i seguirà personatges i actes de l'escena catalana.

  Tots tres ens hem endinsat al barranc de la Font Freda, hem visitat els seus poblats abandonats a les coves, estances ara buides on el temps sembla aturar-se. Evidencies d'un passat reverbera encara entre aquestes parets. Hem fet sonar el barranc llença'n rocs al buit, ens hem remullat a l'àliga rierol que perfila aquestes terres entre gorgs i sinuositats exquisides.

  Cumiols té una església fantàstica, on un humil altar al patró Sant Romà presideix una estància gairebé buida on només les ofrenes que han portat els feligresos configuren l'imaginari religiós: un raconet kitsch d'espelmes, estampetes de verges, un nen jesús i llibres de registre de visites...Aquí no hi ha capellà, es un lloc de culte fet a mida de la solitud del paisatge, de la seva quietud, sense estralls ni rebomboris, tan senzill i diàfan com els camps de blat i ordi rivetejats de roselles.


visiteu la web d'en Luis Fernandes aquí:
 www.wix.com/25framesporsegundo/luis-fernandes

dia 4: la col·lisió inevitable

  Finalment ahir varem substituir l'observació de nebuloses i cúmuls prevista, per una classe teórica. La meteorologia adversa ens confinar a l'oficina d'en Guntín a Cal Sala. Hem complementat aquesta classe aquest dematí en una impressionant sessió solar a l'observatori.
  Actualment l'activitat frenètica de l'astre ofereix un espectacle inigualable. La flamígera superfície crepitant s'arremolina i resol en nòduls i taques, cicatrius palpitants d'un interior turbulent.
  L'intensa activitat electromagnètica del sol, especialment remarcable aquest any, cal esser considerada com una amenaça latent per els nostres satèl·lits i, en conseqüència per a les nostres telecomunicacions.

  He començat a treballar en "Andromeda traction", una peça sobre l'atracció que exerceix Andromeda sobre la nostre galàxia. Hem va impressionar una conversa que varem tenir ahir amb en Guntín sobre l'inevitable de la col·lisió entre les dues galàxies. Aquestes certeses hem fascinen, resulten esfereïdores. L'intenció d'aquesta peça es reflectir aquesta fatalitat irremeiable, precipitant-se violentament cap al seu final. Una succió constant en una direcció fatal.

l'estudi eclíptic.   foto: Jordi Girbén

dia3: Messier i els fusells.

  Finalment, ahir a la nit, varem començar les observacions. Després d'una introducció sobre les dimensions dels diferents cossos celestes i la seva situació en l'espai, vem  poder contemplar Venus, Mart, Saturn exuberant. Si de tota informació en sorgeixen preguntes en aquest cas la cosa es multiplica, com en tota ciència, el qüestionament de les certeses esdevé l'única via d'avenç.

  Aquest matí hem reanudat també la nostra faceta exploradora dels entorns. Ens hem arribat fins a la basseta on ens ha sorprès un pluja minsa, suau. Mentre esperàvem que esvais les converses han girat al voltant de temes tant diversos com la cosmologia dels voltors, les restes osseas dels camins, Olivier Messiaen, les aigües estancades, interpretacions teatrals dels planisferis...he pogut també fer unes gravacions meravelloses de caderneres cantant, en general aquestes passejades matineres resulten del mes estimulant.

 Algunes respostes (junt amb moltes més preguntes)han arribat avui parlant del calendari còsmic. El temps com a barrera insalvable entre nosaltres i la resta de l'univers. L'existència de vida com a moment fugaç enmig de la gegantina cadena d'esdeveniments que configuren l'historia còsmica fins als nostres dies.

L'hora del vermut l'hem passat xerrant de Charles Messier, caçador de cometes, conegut sobretot per ser el creador del catàleg de 110 objectes de l'espai profund Messier. Messier va començar a treballar en el seu catàleg cansat de detectar nebuloses i confondre-les amb cometes, la seva verdadera obsessió. Fart d'aquesta confusió, va decidir catalogar els objectes per no incurri dues vegades amb la mateixa errada. Estupefactes hem comprovat com avui en dia cercar les seves troballes en el buscador d'imatges de google, et remet invariablement sigui quin sigui el número que s'adjunti a la M, a un catàleg d'armament d'alló mes complert.

Aquesta nit ampliarem conceptes i seguirem les nostres observacions, avui dedicades potser als cúmuls.

dia2, líquens,aigues i gorgs

  Dues incursions exploratòries pels voltants de Cal Sala, ens han ofert avui múltiples troballes. Inesperades algunes, com el rescat d'un bè atrapat en una tanca. Bona obra del dia que ens ha fet sentir lliures per fer el mal durant la resta de la jornada.
  Per la tarda, sota un cel tenyit de núvols negres, hem visitat uns gorgs que el mestre Girbén havia descobert a través d'una aplicació de la xarxa: Visir 3. Efectivament, quan hem arribat els gorgs eren allà esperant-nos, gairebé verges, immutables. La riquesa d'aquest entorn es manifesta allà on miris i nosaltres mirém molt. Els líquens abunden en  els gorgs, en les seves rocalles riberenques, híbrids de fongs i algues,    cinquè regne gairebé, segons Girbén.
  La sesió d'aquesta nit a l'observatori prometia molt, però a hores d'ara tot apunta a que tindrem tempestes, si la cosa no canvia serà un vespre casolà.
  Jo continuo provant d'assimilar el que m'envolta, amb les meves eines: gravadores, foto...he començat també alguna temptativa compositiva en l'estudi, poc a poc vaig agafant el pols a aquests materials diàfans que ofereix l'entorn. Procuro concentrar-me en els detalls doncs la vastitud del que ens envolta aquí dona a tot l'aparença de l'inabarcable. Captar l'inabarcable des de les coses petites. Aquest podría ser un bon proposi't aquí.

dia1, primeres impresions

Primer dia de residencia, primera visita a l'observatori. Sota la tutela dels sr.s Guntín i Girbén hem passejat rere les passes de l'entelodon. Esser ancestral, antic morador d'aquestes muntanyes on va deixar les seves petjades.

A la rectoria, portes misteriosament obertes cap els cels, ens comencen a introduir en la contemplació estelar.

En aquesta primera aproximació hem revisat diferents tipus de muntures i telescopis. Després, a mode d'introducció a la mirada estelar hem estat xerrant sobre la planisphera.

He muntat el meu estudi en una habitació de Cal Sala. On he començat a processar primeres mostres de l'entorn. Una aproximació encara primerenca, lleu. La riquesa sonora d'aquest entorn es mou en un espectre gairebé imperceptible, xiuxiuejos d'insectes, herba onejant al vent, ocells...tot envoltat d'una quietud gairebé ingràvida.
Aprofitant la temperatura excepcional i mentre en Guntín fa una truita de patates, des de la terrassa observem Venus i Mart. Restem a l'espera de Saturn.

DESDE LA ATALAIA

[at050]

DESDE LA ATALAIA

COLLECTED WORKS

ATALAIA 1.0 ADRIÀ BOFARULL / ÓSCAR INZO / CARLOS SUÁREZ / NIGUL / XESÚS VALLES / RAÜL FUENTES / SERGIO SÁNCHEZ / BRUZZNIT

ATALAIA 2.0 DAVID JO FONSECA / JAVIER PIÑANGO / ORIOL ROSELL / MARTÍ GUILLEM / JUANJO PALACIOS / SARA HERCULANO / TENSION CO. / ELÍAS MERINO

ATALAIA 3.0 EDU COMELLES / ANN DEVERIA / AGUSTÍN MEDINA / ALOZEAU / MODE ON / PEDRO MONTESINOS / MICROPLEX

ATALAIA 4.0 JUAN ANTONIO NIETO + JEAN MONTAG / JORGE VICARIO / JOSÉ Mº PASTOR / LAUKI / AVELINO SAAVEDRA / OTRA CARPETA / SUSTAINER / MKM

DESCARGA LIBRE / FREE DOWNLOAD

VISITAR AUDIOTALAIA / VISIT AUDIOTALAIA

Edu Comelles

Audiotalaia Staff

www.audiotalaia.net

audiotalaia@gmail.com

fuga estàtica

 Fuga estàtica, neix d'una proposta d'Espais net label.
Conté vuit exercicis sobre el minimalisme. Suposa un parèntesi relatiu en el meu so habitual.
Descarrega lliure i més informació fen clic a la portada.

Precaución. Frequencias extremas.
Precaució. Freqüències extremes.
Caution. Extreme frequencies.

hydra -l'antimatèria

click on the picture to download

[at049]
HYDRA
L'ANTIMATÈRIA

Una nueva colección de improvisaciones electrónicas. Edición a cargo de Audiotalaia.