Per la tarda, sota un cel tenyit de núvols negres, hem visitat uns gorgs que el mestre Girbén havia descobert a través d'una aplicació de la xarxa: Visir 3. Efectivament, quan hem arribat els gorgs eren allà esperant-nos, gairebé verges, immutables. La riquesa d'aquest entorn es manifesta allà on miris i nosaltres mirém molt. Els líquens abunden en els gorgs, en les seves rocalles riberenques, híbrids de fongs i algues, cinquè regne gairebé, segons Girbén.
La sesió d'aquesta nit a l'observatori prometia molt, però a hores d'ara tot apunta a que tindrem tempestes, si la cosa no canvia serà un vespre casolà.
Jo continuo provant d'assimilar el que m'envolta, amb les meves eines: gravadores, foto...he començat també alguna temptativa compositiva en l'estudi, poc a poc vaig agafant el pols a aquests materials diàfans que ofereix l'entorn. Procuro concentrar-me en els detalls doncs la vastitud del que ens envolta aquí dona a tot l'aparença de l'inabarcable. Captar l'inabarcable des de les coses petites. Aquest podría ser un bon proposi't aquí.
