En Girbén i jo hem estat a Calaf, en un viatge rutinari d'avituallament. La llegenda explica que un dia molt fred, en el mercat ple de gom a gom, es glaçaren les paraules i quedà tot silenciós. Fins l'arribada del bon temps, llavors es descongelaren i es tornaren escandalera i soroll.
Després hem anat a l'església de Sant Miquel de Castelltallat, on hem gravat campanes i orgues...fins i tot hem sorprès en el niu de l'òliva a unes cries que acabaven de sortir de l'ou.
Les condicions metereológiques continuen adverses, de manera que astronòmicament parlant, treballem en classes teòriques. Seguirem la linea de la entrada d'ahir, contenidora de missatges i efemèrides de desapareguts investigadors.
Aquesta tarda hem estat xerrant de Tycho Brahe, astrònom danès. Fou mestre de Kepler, qui va inspirar-se en els descobriments i teories de Brahe (l'heliocentrisme bàsicament) per forjar les seves lleis. La relació mestre/alumne però, fou d'allò mes curiosa. Brahe no s'atrevia a revelar-li a Kepler tots els seus descobriments per por al profit que en pogués treure. D'alguna manera l'alliçonava sense alliçonar-lo. Aquest cel continuar fins la mort del mestre, qui en la seva agonia, patint per que tota la seva feina hagués estat en va, fou prometre a Kepler que utilitzaria els seus descobriments per a construir una nova teoria del univers. La mort de Brahe es també especial...morí en un banquet, després de beure en excés (era un bevedor compulsiu)quan li va esclatar la bufeta. Lo anecdòtic del cas es que feia estona que no es trobava bé, però no va marxar i va continuar bevent, per cortesia amb els seus amfitrions. Això si que ho tenia, era mooolt educat.
