Finalment, ahir a la nit, varem començar les observacions. Després d'una introducció sobre les dimensions dels diferents cossos celestes i la seva situació en l'espai, vem poder contemplar Venus, Mart, Saturn exuberant. Si de tota informació en sorgeixen preguntes en aquest cas la cosa es multiplica, com en tota ciència, el qüestionament de les certeses esdevé l'única via d'avenç.
Aquest matí hem reanudat també la nostra faceta exploradora dels entorns. Ens hem arribat fins a la basseta on ens ha sorprès un pluja minsa, suau. Mentre esperàvem que esvais les converses han girat al voltant de temes tant diversos com la cosmologia dels voltors, les restes osseas dels camins, Olivier Messiaen, les aigües estancades, interpretacions teatrals dels planisferis...he pogut també fer unes gravacions meravelloses de caderneres cantant, en general aquestes passejades matineres resulten del mes estimulant.
Algunes respostes (junt amb moltes més preguntes)han arribat avui parlant del calendari còsmic. El temps com a barrera insalvable entre nosaltres i la resta de l'univers. L'existència de vida com a moment fugaç enmig de la gegantina cadena d'esdeveniments que configuren l'historia còsmica fins als nostres dies.
L'hora del vermut l'hem passat xerrant de Charles Messier, caçador de cometes, conegut sobretot per ser el creador del
catàleg de 110 objectes de l'espai profund Messier. Messier va començar a treballar en el seu catàleg cansat de detectar nebuloses i confondre-les amb cometes, la seva verdadera obsessió. Fart d'aquesta confusió, va decidir catalogar els objectes per no incurri dues vegades amb la mateixa errada.
Estupefactes hem comprovat com avui en dia cercar les seves troballes en el buscador d'imatges de google, et remet invariablement sigui quin sigui el número que s'adjunti a la M, a un catàleg d'armament d'alló mes complert.
Aquesta nit ampliarem conceptes i seguirem les nostres observacions, avui dedicades potser als cúmuls.
