Quan Carl Sagan tenia 5 anys els seus pares el van portar a l'exposició universal que aquell any (1939) es celebrava a New York. S'insinua a les biografies que aquest fou un fet de vital importància en el despertar inquiet del famós divulgador, escriptor, astrònom i científic americà.
En aquesta edició de l'exposició una de les atraccions principals fou la càpsula del temps, que no serà oberta fins l'any 6939. La càpsula està enterrada a 15 metres de profunditat i conté: manuscrits d'Albert Einsten i Thomas Mann, exemplars de la revista Life, una nina, un dolar, un paquet de Camel, microfilms i llavors de diverses especies.
D'alguna manera, els dòlmens son també càpsules del temps. Amb en Girbén ens hem acostat avui al de Llanera que data del que data del 2550 a.c. En el seu ventre durant 2000 anys d'activitat s'hi enterraren més de 500 cossos. Entre les seves parets un encara en sent els batecs...en el solstici d'hivern, els rajos del sol arriben fins la pedra del fons, moment de màgia megalítica.
Davant les condicions metereològiques adverses(avui tot s'ha ennuvolat), seguim les classes teòriques a Cal Sala.
Avui Guntín ens ha parlat del núvol d'oort i les corones cometàries, dels planetes i les relacions que estableixen amb els seus satelits, de la mecànica del cel...
També de Fred Hoyle, polèmic astrònom que desarrotlla la teoria de la panspèrmia. Consisteix en l'asseveració de que la vida arribar a la terra des de l'exterior. Concretament en cometes que allotjaven el germen i, a la manera d'un espermatozou fecundaren en el nostre planeta. Hoyle defensà les seves teories fins a la seva mort, l'any 2001.