(((gargall)))

__BZZZBIP (((12.00/13.00 h)))
___VACTOR (((13.00/13.40 h)))
___SUMMER RECREATION CAMP + DJ BLUE FLOWERS (((13.40/14.30 h)))
___MANTRICUM (((14.30/15.30 h)))
__((-_-))[dAAX!~] (((15.30/16.15 h)))
___SUSTAINER (((16.15/17.15 h)))
___NIGUL (((17.15/18.15 h)))
___ADRIÀ BOFARULL (((18.15/19.15 h)))
___HEADPHONE SCIENCE (((19.15/20.00 h)))
___ELS PARANORMALS (((20.00/21.00 h)))
___DUOT (((21.00/21.45 h)))

dia 9: darrers límits.

Davant l'imminent final de la meva residencia, recopilo dades i alguns coneixements adquirits aquests últims dies.
M'interessen especialment els que conjuguen els dos aspectes de l'eclíptica, el cel i la terra.

1. El liquen es l'únic organisme que ha resistit un viatge espacial i n'ha tornat reforçat. Recentment, exemplars de varies especies foren enviats a l'espai a bord del satèl·lit Foton M-2 de l'agencia espacial europea. Els líquens varen ser sotmesos al buit, a altes fluctuacions de temperatura, radiació solar ultra-violeta i radiació còsmica. Varen arribar a la terra en perfecte estat i continuen vivint sense cap problema.


2. La incidència directe del sol en el nostre planeta i en els nostres cossos es evident. L'ultima sessió a l'observatori a estat solar. A través del filtre d'hidrogen alpha hem passejat la mirada per les taques a la superfície, les espectaculars emanacions de plasma i petites manifestacions de la colossal activitat interna del astre. Actualment estem a la meitat de la fase principal de la vida del sol. Aquesta fase dura uns 10.000.000.000 d'anys, després, un cop esgotat l'hidrogen (el seu combustible actual), començarà a cremar el seu nucli, format d'heli. En aquesta darrera etapa el seu tamany augmentarà fins a convertir-se en una Super Nova. Aquest canvi de dimensions implica la desaparició de la terra i la resta de planetes de l'òrbita interna del sistema solar. Per aixo encara queden però, 5.000.000.000 d'anys.

foto: Jordi Girbén

3. La nostra relació amb el cel, ens ha condicionat inmemorialment aquí a la terra. De fet, gairebé tot el nostre imaginari religiós i espiritual, es dirigeix a les alçades, on podem situar totes les dèries i esperances que s'ens neguen aquí a la terra. La mirada científica naturalment obvia aquestes lectures antropològiques, amb excepcions on dramàticament l'individuu (científic, astrònom, pensador) topa amb l'ignot i s'origina el conflicte intern. Aquest conflicte, aquesta dèria, m'interessa especialment, aquest arribar fins al final de les coses on només hi han preguntes sense resposta...ahir vaig parlar de Brahe, però òbviament es obligada en tot investigador la reflexió en els límits...

  Demà al migdia tornaré cap a casa, enrere quedaran aquests dies viscuts intensament al costat dels mestres Girbén i Guntín, als qui agraeix-ho la seva paciència i dedicació . Ara hem toca pair tot aixo, treballar-ho, reflexionar tots aquests límits...desitjar sorts climatologiques a la Maria Rodés, (jo he tingut força núvols) i agrair a Gràcia Territori Sonor i l'Observatori de Castelltallat aquesta experiència.


SPACE IS THE PLACE!!

dia 8: excés de cortesia

  En Girbén i jo hem estat a Calaf, en un viatge rutinari d'avituallament. La llegenda explica que un dia molt fred, en el mercat ple de gom a gom, es glaçaren les paraules i quedà tot silenciós. Fins l'arribada del bon temps, llavors es descongelaren i es tornaren escandalera i soroll.
   Després hem anat a l'església de Sant Miquel de Castelltallat, on hem gravat campanes i orgues...fins i tot hem sorprès en el niu de l'òliva a unes cries que acabaven de sortir de l'ou.

 Les condicions metereológiques continuen adverses, de manera que astronòmicament parlant, treballem en classes teòriques. Seguirem la linea de la entrada d'ahir, contenidora de missatges i efemèrides de desapareguts investigadors.

  Aquesta tarda hem estat xerrant de Tycho Brahe, astrònom danès. Fou mestre de Kepler, qui va inspirar-se en els descobriments i teories de Brahe (l'heliocentrisme bàsicament) per forjar les seves lleis. La relació   mestre/alumne però, fou d'allò mes curiosa. Brahe no s'atrevia a revelar-li a Kepler tots els seus descobriments per por al profit que en pogués treure. D'alguna manera l'alliçonava sense alliçonar-lo. Aquest cel continuar fins la mort del mestre, qui en la seva agonia, patint per que tota la seva feina hagués estat en va, fou prometre a Kepler que utilitzaria els seus descobriments per a construir una nova teoria del univers. La mort de Brahe es també especial...morí en un banquet, després de beure en excés (era un bevedor compulsiu)quan li va esclatar la bufeta. Lo anecdòtic del cas es que feia estona que no es trobava bé, però no va marxar i va continuar bevent, per cortesia amb els seus amfitrions. Això si que ho tenia, era mooolt educat.

dia 7: veus del passat

  Quan Carl Sagan tenia 5 anys els seus pares el van portar a l'exposició universal que aquell any (1939) es celebrava a New York. S'insinua a les biografies que aquest fou un fet de vital importància en el despertar inquiet del famós divulgador, escriptor, astrònom i científic americà.
  En aquesta edició de l'exposició una de les atraccions principals fou la  càpsula del temps, que no serà oberta fins l'any 6939. La càpsula està enterrada a 15 metres de profunditat i conté: manuscrits d'Albert Einsten i Thomas Mann, exemplars de la revista Life, una nina, un dolar, un paquet de Camel, microfilms i llavors de diverses especies.
  D'alguna manera, els dòlmens son també càpsules del temps. Amb en Girbén ens hem acostat avui al de Llanera que data del que data del 2550 a.c. En el seu ventre durant 2000 anys d'activitat s'hi enterraren més de 500 cossos. Entre les seves parets un encara en sent els batecs...en el solstici d'hivern, els rajos del sol arriben fins la pedra del fons, moment de màgia megalítica.

  Davant les condicions metereològiques adverses(avui tot s'ha ennuvolat), seguim les classes teòriques a Cal Sala.
Avui Guntín ens ha parlat del núvol d'oort i les corones cometàries, dels planetes i les relacions que estableixen amb els seus satelits, de la mecànica del cel...
  També de Fred Hoyle, polèmic astrònom que desarrotlla la teoria de la panspèrmia. Consisteix en l'asseveració de que la vida arribar a la terra des de l'exterior. Concretament en cometes que allotjaven el germen i, a la manera d'un espermatozou fecundaren en el nostre planeta. Hoyle defensà les seves teories fins a la seva mort, l'any 2001.

dia 6: plecs temporals

  Nit intensa ahir a l'observatori. L'objectiu inicial era explorar els cossos de cel profund; es a dir, tots aquells que estan més enllà del sistema solar. Varem aconseguir acostar-nos al "halus galacticus", regió circumdant del nucli de la Via Làctea on, misteriosament, milions d'estels moribunds s'agrupen en cúmuls de bellesa esfereïdora. M13 cúmul d'Hercules, M3 propera a l'estel Arturus, M92 també a Hercules (troballes totes elles de Charles Messier) varen passar per davant dels nostres ulls. Finalment, sota l'amenaça d'una boira imminent, observarem Saturn una bona estona. Mirar-lo cara a cara és impressionant.

  La seva visió desencadena una conversa de la que se'n destil·len preguntes insondables:
El Saturn que observem en aparent directe es, en realitat, el de fa unes quantes hores lluny. Just al seu costat l'estel Spica ens contempla ni mes ni menys des de 220 anys llum. No per sabudes aquestes coses resulten menys colpidores. Els plecs temporals/espaials que configuren el nostre entorn ens condemnen a la visió perpètua del passat. Tot allò que veiem es passat. La distancia entre els cossos celestes no només es insalvable espaialment, també temporalment.

  Això ens porta a un tema crucial, que desperta sempre inquietud entre els neòfits i prudència entre els experts: l'existència de vida extraterrestre. El humans tenim certa necessitat espiritual de creure en aquesta possibilitat...les qüestions al respecte afloren sovint en les sessions d'observació celeste. Es una pregunta inherent al nostre ser, el nostre estar a l'univers. Com molt bé diu en Guntín: els humans ens sentim sols. Podem especular tot el que vulguem sobre aquests tema, el cert es que en el cas de l'existència d'altres civilitzacions, la barrera espai/temporal converteix en pràcticament impossible qualsevol mena de contacte. Podem seguir especulant... i mirant el cel.

dia 5: runes i devocions.

  foto: Jordi Girbén

                                           

  De la cova de la Vansa a les runes de Cumiols, transpiren les roques i els camins alés ancestrals que tot ho embolcallen. Collita abundant i rica avui de sons i estímuls. Girbén ens a passejat (per aquests indrets que ell tant bé coneix) com qui obre portes per ventilar l'estància. En ple equador de la meva residencia eclíptica, l'excursió d'avui ha servit per revisar provisions, reflexionar sobre tot el fet fins ara i tornar-hi amb forces renovades i mirada neta.

  Des d'ahir ens acompanya en la nostra singladura Luis Fernandes, documentalista portuguès, viatger i músic. Està reunint material per un documental sobre música experimental i processos creatius; la seva estada a l'eclíptica forma part d'un treball de camp que durarà fins al Octubre...en el qual entrevistara i seguirà personatges i actes de l'escena catalana.

  Tots tres ens hem endinsat al barranc de la Font Freda, hem visitat els seus poblats abandonats a les coves, estances ara buides on el temps sembla aturar-se. Evidencies d'un passat reverbera encara entre aquestes parets. Hem fet sonar el barranc llença'n rocs al buit, ens hem remullat a l'àliga rierol que perfila aquestes terres entre gorgs i sinuositats exquisides.

  Cumiols té una església fantàstica, on un humil altar al patró Sant Romà presideix una estància gairebé buida on només les ofrenes que han portat els feligresos configuren l'imaginari religiós: un raconet kitsch d'espelmes, estampetes de verges, un nen jesús i llibres de registre de visites...Aquí no hi ha capellà, es un lloc de culte fet a mida de la solitud del paisatge, de la seva quietud, sense estralls ni rebomboris, tan senzill i diàfan com els camps de blat i ordi rivetejats de roselles.


visiteu la web d'en Luis Fernandes aquí:
 www.wix.com/25framesporsegundo/luis-fernandes

dia 4: la col·lisió inevitable

  Finalment ahir varem substituir l'observació de nebuloses i cúmuls prevista, per una classe teórica. La meteorologia adversa ens confinar a l'oficina d'en Guntín a Cal Sala. Hem complementat aquesta classe aquest dematí en una impressionant sessió solar a l'observatori.
  Actualment l'activitat frenètica de l'astre ofereix un espectacle inigualable. La flamígera superfície crepitant s'arremolina i resol en nòduls i taques, cicatrius palpitants d'un interior turbulent.
  L'intensa activitat electromagnètica del sol, especialment remarcable aquest any, cal esser considerada com una amenaça latent per els nostres satèl·lits i, en conseqüència per a les nostres telecomunicacions.

  He començat a treballar en "Andromeda traction", una peça sobre l'atracció que exerceix Andromeda sobre la nostre galàxia. Hem va impressionar una conversa que varem tenir ahir amb en Guntín sobre l'inevitable de la col·lisió entre les dues galàxies. Aquestes certeses hem fascinen, resulten esfereïdores. L'intenció d'aquesta peça es reflectir aquesta fatalitat irremeiable, precipitant-se violentament cap al seu final. Una succió constant en una direcció fatal.

l'estudi eclíptic.   foto: Jordi Girbén

dia3: Messier i els fusells.

  Finalment, ahir a la nit, varem començar les observacions. Després d'una introducció sobre les dimensions dels diferents cossos celestes i la seva situació en l'espai, vem  poder contemplar Venus, Mart, Saturn exuberant. Si de tota informació en sorgeixen preguntes en aquest cas la cosa es multiplica, com en tota ciència, el qüestionament de les certeses esdevé l'única via d'avenç.

  Aquest matí hem reanudat també la nostra faceta exploradora dels entorns. Ens hem arribat fins a la basseta on ens ha sorprès un pluja minsa, suau. Mentre esperàvem que esvais les converses han girat al voltant de temes tant diversos com la cosmologia dels voltors, les restes osseas dels camins, Olivier Messiaen, les aigües estancades, interpretacions teatrals dels planisferis...he pogut també fer unes gravacions meravelloses de caderneres cantant, en general aquestes passejades matineres resulten del mes estimulant.

 Algunes respostes (junt amb moltes més preguntes)han arribat avui parlant del calendari còsmic. El temps com a barrera insalvable entre nosaltres i la resta de l'univers. L'existència de vida com a moment fugaç enmig de la gegantina cadena d'esdeveniments que configuren l'historia còsmica fins als nostres dies.

L'hora del vermut l'hem passat xerrant de Charles Messier, caçador de cometes, conegut sobretot per ser el creador del catàleg de 110 objectes de l'espai profund Messier. Messier va començar a treballar en el seu catàleg cansat de detectar nebuloses i confondre-les amb cometes, la seva verdadera obsessió. Fart d'aquesta confusió, va decidir catalogar els objectes per no incurri dues vegades amb la mateixa errada. Estupefactes hem comprovat com avui en dia cercar les seves troballes en el buscador d'imatges de google, et remet invariablement sigui quin sigui el número que s'adjunti a la M, a un catàleg d'armament d'alló mes complert.

Aquesta nit ampliarem conceptes i seguirem les nostres observacions, avui dedicades potser als cúmuls.

dia2, líquens,aigues i gorgs

  Dues incursions exploratòries pels voltants de Cal Sala, ens han ofert avui múltiples troballes. Inesperades algunes, com el rescat d'un bè atrapat en una tanca. Bona obra del dia que ens ha fet sentir lliures per fer el mal durant la resta de la jornada.
  Per la tarda, sota un cel tenyit de núvols negres, hem visitat uns gorgs que el mestre Girbén havia descobert a través d'una aplicació de la xarxa: Visir 3. Efectivament, quan hem arribat els gorgs eren allà esperant-nos, gairebé verges, immutables. La riquesa d'aquest entorn es manifesta allà on miris i nosaltres mirém molt. Els líquens abunden en  els gorgs, en les seves rocalles riberenques, híbrids de fongs i algues,    cinquè regne gairebé, segons Girbén.
  La sesió d'aquesta nit a l'observatori prometia molt, però a hores d'ara tot apunta a que tindrem tempestes, si la cosa no canvia serà un vespre casolà.
  Jo continuo provant d'assimilar el que m'envolta, amb les meves eines: gravadores, foto...he començat també alguna temptativa compositiva en l'estudi, poc a poc vaig agafant el pols a aquests materials diàfans que ofereix l'entorn. Procuro concentrar-me en els detalls doncs la vastitud del que ens envolta aquí dona a tot l'aparença de l'inabarcable. Captar l'inabarcable des de les coses petites. Aquest podría ser un bon proposi't aquí.

dia1, primeres impresions

Primer dia de residencia, primera visita a l'observatori. Sota la tutela dels sr.s Guntín i Girbén hem passejat rere les passes de l'entelodon. Esser ancestral, antic morador d'aquestes muntanyes on va deixar les seves petjades.

A la rectoria, portes misteriosament obertes cap els cels, ens comencen a introduir en la contemplació estelar.

En aquesta primera aproximació hem revisat diferents tipus de muntures i telescopis. Després, a mode d'introducció a la mirada estelar hem estat xerrant sobre la planisphera.

He muntat el meu estudi en una habitació de Cal Sala. On he començat a processar primeres mostres de l'entorn. Una aproximació encara primerenca, lleu. La riquesa sonora d'aquest entorn es mou en un espectre gairebé imperceptible, xiuxiuejos d'insectes, herba onejant al vent, ocells...tot envoltat d'una quietud gairebé ingràvida.
Aprofitant la temperatura excepcional i mentre en Guntín fa una truita de patates, des de la terrassa observem Venus i Mart. Restem a l'espera de Saturn.